domingo, agosto 06, 2006

Arde Galicia

Ayer crepitaban las piñas. Calor de chicharra que se hacía llevadero gracias a que soplaba aire a ratos. Por la tarde el aire soplaba algo más.

Desde antes de ayer notábamos un olor a humo, a madera quemada, a ratos venía más intenso.

Se ve que es costumbre desta terra, algunos ceporros - que haberlos haylos - en cuanto se dan las circunstancias, se lían a prender fogo.

Ayer se abrieron un total de 108 nuevos focos de fuego. Hoy hay 53 frentes activos. De ellos 27 sin controlar. De ellos ayer 3 eran preocupantes. Se afecto incluso Santiago. En Coruña tenemos 6. Aparentemente de inicio más o menos simultáneo. A la hora de máximo calor, a la hora en que más soplaba el viento. En varios focos a la vez. Información que rápidamente se hace obsoleta: me dicen que en la radio informan de un nuevo fuego más próximo: Muros. Con eso serán 7 en Coruña?

Ayer, al anochecer, al otro lado de la ría se veía todo el frente rojizo, cubierto de humo de incendio. Hoy el viento ha cambiado, y sigue soplando a rachas fuertes. Los pinos que ayer contrastaban en azul intenso se ven hoy difuminados contra un fondo rojizo, que no es niebla. Empiezan a aparecer motitas de ceniza a ratos. Hidroaviones y tal (que a duras penas se distinguen entre la niebla, y eso que vuelan bajo).

Galicia se quema. Esto es una salvajada rutinaria. Y un drama habitual.

Y yo debos estar muy desinformada o me debe fallar la imaginación, pues no atino a entender que beneficio justifica prender un bosque, o qué placer se obtiene de crear peligro, de destrozar y destruir. Los locales dicen que lo hay - dicen que está orquestado, que son estafas a compañías de seguros, recalificación de terrenos, ahorros en limpiezas forestales, rencillas entre vecinos, peleas y retos... yo creo que simplemente es una auténtica pena.

Nota personal: No estamos en una zona peligrosa: tenemos la carretera a 50 metros y la playa a 15 metros.

3 comentarios:

bellosoli dijo...

Aquests dies per les notícies n'han parlat dels incendis a Galícia. Hi ha gent que està molt malament del cap i no té cap mena de respecte cap els demés ni res en absolut. Foten molta ràbia. Ja ho deien els Sau amb "i al fill de puta que crema els boscos que li tallin les mans! així ja no els podrà cremar!"

Després també és cert que hi ha boscos que es cremen "misteriosament" i al cap d'un any ja hi ha una urbanització. En teoria ara no es pot construir fins 25 anys després de cremar-se, per evitar aquests tipus d'incendis provocats, però la gent es passa la llei pel forro.

Un colega meu té un mas al cantó de Salou on anàvem a fer festes en l'època d'institut. Era una passada tot el seu mas i, sobretot, l'entorn. Una pineda impressionant que et feia creure que estaves a dies de camí del món urbà. Curiosament hi va haver un dia de tant de vent fa quatre anys que a l'endemà la meitat dels pins (que duien allà des de la guerra civíl) van caure (això si, perfectament seccionats) i ara el mas segueix sent molt guapo, amb la seva pineda pròpia, però al voltant està tot fastigosament urbanitzat. I el meu colega es mor de fàstic en veure tot aquell totxo i recordant els pins assassinats per un p--- constructor (aliat, és clar, amb la punyetera alcaldia corrupte).

Hanna B dijo...

ay que penita, los incendios me duelen en el alma... nos va a quedar un país sin bosques y con mucho tocho, como comenta bellosoli, buaaaa!!

Rafael dijo...

T'acabo de llegir ara de matinada -després de deixar també dues postals- en un semiparèntesi de vacances que em torna a casa després de l'olor - com l'enyoraré-dels pins de cada dia que m'esperaran l'any que ve si l'atzar o els salvatges no els cremem (quin desastre a Galícia aquests dies!). Demà o l'altre me'n vaig a l'Empordà on també senyoreja el foc.

Bones no-migdiades. Passa-t'ho bé.