lunes, febrero 19, 2007

Si amanece...

Estas son las mañaniiitaaas...

Uña de luna

(que algo tiene, madrugar)

Amanecer

...si amanece... nos vamos...

...nos vamos

13 comentarios:

Albert dijo...

La tercera, "no es lo mismo", però maco tot plegat i una bonica manera de començar el dia, oi? (a mi em costa això d'aixecar-me...).

MH dijo...

Veo por ahí esas torres con forma de botella de vino del Rin que Orwell lamentaba --muy sensatamente-- que no hubieran dinamitado los anarquistas en las jornadas del 38.

Pero qué bonitos son los amaneceres. Aguantan hasta a Gaudí. :)

bellosoli dijo...

quin tros de vistes que té la xurrihome!!!

violette dijo...

Deu n'hi do, a les hores que t'aixeques... i que surts de casa...
L'espectacle, però, preciós!

manel dijo...

Durant un temps agafava el tren del Maresme per anar a treballar a Barcelona. En alguna época de l'any veia sortir el sol. Era un dels moments més macos del dia, cosa no gaire difícil, d'altra banda.

pere dijo...

M'agrada contemplar les torres abans d'anar a dormir, mentre els altres -els més matiners- es preparen per començar les seves agradables jornades de treball.
Gaudi(r) d'aquestes vistes des de casa és un privilegi. Aprofita, que aviat arriba l'AVE.

Arare dijo...

Llàstima de grues... llàstima d'antenes, llàstima de senyal de tràfic (però potser tot el que menciono és el que els dóna vida)

Preciosos despertars, Xurri.

violette dijo...

Oh, Manel! Jo també el vaig agafar durant molt temps, però en sentit contrari: Barcelona-Arenys... i veure sortir el sol per sobre el mar, cada dia, és un regal pels que encara recorden els somnis entre els ulls mig oberts.

manel dijo...

Violette, no ens haguéssim vist: embadalits amb el mar i mig adormits. I ara ue penso, en trens diferents. Xurri, això de si amanece nos vamos no era un programa de ràdio. O ho és encara?

Hans dijo...

Preciosa visión. Hace mucho empleé las expresión 'amaneceres pirotécnicos' para referirme a este tipo de amaneceres, y ha quedado incorporado al vocabulario de Domus Hansis.

Hanna B dijo...

ohh, ese es el premio de madrugar, sin duda, ver amanecer. tengo pendiente hacerlo algún dia por placer, ir a la playita y disfrutar del momento con un termo, el plan me apetece pero el sueño siempre me vence, yo solo madrugo por obligación, cosas de mi metabolismo...
violette i manel: jo també vaig anar una època de bon matí en tren bcn-maresme, quins records tant bonics de les vistes...

manuel_h dijo...

menos mal que también atardece!

besos

Tondo Rotondo dijo...

... exactamente: pirotécnicos!