miércoles, junio 27, 2007

Look on the bright side of life

Dice Albert que el corolario de su filosofía vital es la escena final de la vida de Brian.
Lo dice en la tertulia, que esta semana nos pregunta sobre el sentido de la vida, o no.

Monthy Piton parece una buena referencia. Mirar siempre el lado luminoso o amable de la vida (dicen bright , que significa brillante, pero podría decir glad, que significa amable). Y lo dicen silbando, crucificaos, en un último plano picado que se aleja mostrando el monte y las cruces en la distancia. Jé.

Ale, a silbar!

7 comentarios:

bellosoli dijo...

molt bona pel·lícula. Ara, jo seria incapaç de buscar el cantó positiu de la vida si estigués crucificat. Serà que sóc massa pessimista?

Lodovico Simplon dijo...

Trobo que és una llàstima que el teu comentari quedi amagat al darrere d' una altre entrada; la teva resposta té prou substancia com per penjar-la en el cos del teu blog, per si a algun lector se li escapa...
Xurri dijo...
Ahir tornava del sud, conduint, després d’una revetlla tranquil•la, plaent, amb amics.
Era un moment maco, sense presses, amb música plaent, mirant un paisatge plaent... tot era plaent.

Tornava rumiant el típic pensament de diumenge, assaborint el lleure gaudit i anticipant la feina del dia després. Pensant en la vida rutinària, en el temps cedit a un propòsit llunyà, la feina, que faig meu, tot i que no és meu, que em retribueix, que em deixa una mica de temps lliure de tant en tant –sempre sap a poc, tot i que és molt -, temps que dedico a crear coses que em satisfan, encara no se perquè. Aquesta feina, que vaig aprendre com una manera de viure i d’actuar, i que vaig anar modificant perquè em permetés una manera diferent de viure, que em permet tenir una de les meves cent possibles vides paral•leles. Que no se si és la que vull, o no.

Potser canviaria alguna cosa, en realitat sovint, depèn del meu cicle hormonal. Però en general ja m’està bé. És una vida que es pot viure prou bé, hi ha afecte i salut, hi ha interès i repte, hi ha esforç i dificultat, hi ha diversitat i rutina, hi ha abundància i mancança, una mica de tot. Segur que seria molt diferent només que hagués nascut 1200 Km al sud, o l’oest, o ... o 1200 anys enrere, o endavant. Aquesta vida no seria si el precari equilibri de casualitat que m’ha posat aquí hagués estat lleugerament diferent...

Ja no tinc edat d’anar-me preguntant qué és “aquí”. Però ho faig, de tant en tant. Ho feia diumenge. Què importa realment? Què són els afectes? Quines són les motivacions? Què són els valors? Què són les persones? Què sóc?

I si jo...? I si no.... Qué? Doncs res... Res. Res d’important. Sóc quelcom completament prescindible, excepte provisionalment per a un parell de dependències que també podrien passar sense mi. No sóc res, i no passa res per no ser res. Sóc minúscula, sou minúsculs, i anem fent, per inèrcia i perquè som aquí, però en realitat som intranscendents.

No passa res. És bo saber-ho. Ja que no sé què vull, al menys sé que no sóc res.

Perdoneu el rollo, tan personal.

O no.

Xurri dijo...

Os he encontrado la letra!!!
Y la he traducido, eso sí, traducción libre.

Después de leer esto, lo demás sobra :o))

Me voy silbando...

Algunas cosas en vida son malas
Y te pueden llegar a sacar de quicio
Ostras cosas simplemente te hacen renegar en hebreo
Cuando estés mascando la chicha de la vida
no te quejes, silba
y eso hará que las cosas salgan bien...

Y... mira siempre el lado brillante de la vida
mira siempre el lado alegre de la vida.

Si la vida te parece podrida
Es que te has olvidado algo
Y es que hay que reír y sonreír y bailar y cantar.
Cuando estás hundido en la miseria
no seas tonto del culo
sólo junta tus labios y silba, eso es todo

Y... mira siempre el lado brillante de la vida
mira siempre el lado alegre de la vida.

Que la vida es bastante absurda
Y la muerte la última palabra
Hay que encarar el telón con un saludo
Olvídate de tus pecados y sonríe al público
Disfrutalo– de todos modos es la última oportunidad

Así que mira siempre el lado brillante de la muerte
Antes de soltar el último suspiro

La vida es un pedazo de mierda
si lo piensas verás que en realidad
La vida es de risa y la muerte una broma
Y todo es un teatro
Hazles reir mientras te vas
Y piensa que serás el último en reir


Y... mira siempre el lado brillante de la vida
mira siempre el lado liviano de la vida.
(venga chicos, ánimo pá arriba!)

Y... mira siempre el lado brillante de la vida
mira siempre el lado brillante de la vida.
(cosas peores suceden en el mar, sabes?.)
mira siempre el lado brillante de la vida.
(en realidad – qué tienes que perder?)
(sabes, de la nada vienes, a la nada vas. ¿Qué has perdido? Nada!)
mira siempre el lado brillante de la vida.

Albert dijo...

Uau! No em deixaràs mai de sorprendre, Xurri! (o potser sí, algun dia esperaré massa i tot de tu).

Com tu ja saps, el meu nivell d'anglès és justet i, tot i que entenia fragments de la cançoneta, no l'entenia (ni la tenia) tota. I ara que l'entenc tota, m'hi continuo apuntant!

Quedi clar, però, que per insignificants que siguem tots plegats i encara que res no tingui sentit, jo estimo i les coses m'importen.

Malgrait tout, busco/miro cap el costat brillant de la vida.

A propòsit del teu comentari sobre bright i/o glad, dilluns escoltava un poema de Bertolt Brecht recitat pel seu traductor al català, Feliu Formosa, que es titula "Plaers" i que acaba amb un vers que diu: "ser amable".

Em sembla, també, malgrait tout, una bona/bonica manera d'acabar.

pere dijo...

Ja és això. En resum el costat brillant de la vida depèn de tu. No hi ha costat brillant si tu (el tu és genèric) no el vols veure així.
Quan a la mort, la meva experiència personal (i la de tost els qui conec) és nul·la de moment, però no sembla gran cosa.

tatxe dijo...

Yo juraría que la gracia de la canción es "bright side of death",pero no me agáis mucho caso, acabo de volver de vacaciones y no estoy yo para pensar.

Xurri dijo...

Cerquem l'amabilitat, doncs. QUe és molt difícil, començant per un mateix (ho dic per mi).

Com tot, pere, no hi ha manera de delegar o subcontractar una visió amable de la vida. Respecte a la teva inexperiència amb la mort, es qüestió de temps, com ara la meva i la de tots. Des d'el* desconeixement tampoc em sembla gran cosa...

*des del? des d'el? des de'l? desde el? uff, aixó el word no m'ho diu!!!

Si, tatxe, estás en lo cierto, en parte, en el tercer estribillo dicen "So always look on the bright side of death
Just before you draw your terminal breath"
, pero antes y después intentan mirar la vida. Y es que hay un pequeño detalle a considerar: si te mueres, no ves. Es uno de los síntomas más relevantes.