lunes, diciembre 10, 2007

Bocazas

Basta que me proponga cerrar el pico sobre algo en particular para que, ipso flauto, que decía aquel, se me escape inmediatamente, en el peor momento y donde más se note y menos falta haga. No es que sea indiscreta, es que padezco una grave incontinencia verbal.

Que se me nota a todas horas, ya sea en cosillas pequeñas (decir coger en vez de agarrar en Buenos Aires, estropear el final de un chiste, acabar las frases de los demás ), medianas (repetir en voz alta el nombre de quien llama, mencionar una cita secreta, hablar de los regalos de Reyes delante de los pequeños), o gordas (aunque no entraré en detalles aquí, por aquello de no ser indiscreta).

Conste que procuro cultivar mi discreción, repitíendome "cállate!" "pero deja hablar, joé..." e incluso el socorrido "por qué no te callas?" varias veces al día.

También practico técnicas de relajación mental, evocando músicas que me gusten e incluso, en situaciones de alto riesgo (reuniones, la hora del café, sobremesas) ejercitando el complicado arte de condensar lo que voy a decir en haikús antes de abrir la boca. Para meter la zanca, claro.

En vano cada mañana me ejercito cerrando la boca y frunciendo los labios varias veces frente al espejo, ignorando el no despreciable riesgo de padecer el síndrome del código de barras, esas arrugas verticales en el labio superior tan impías, que aparecen a partir de cierta edad.

Ná. Bocazas soy, bocazas seré.

Será que, como dice Fiti, por la boca vive el pez.

12 comentarios:

mar dijo...

bona nit, Xurri

he vingut a informar-te de que acabes de rebre una merescuda distinció.
La trobaràs aquí:

http://www.gumets.net/brisalls/2007/12/gracies_pensador_to_pel.php

un petó ben gran

(i no m'atreveixo a dir res més, perquè jo també sóc de les que sempre xerro molt)

Txacoté dijo...

Està clar que encara que el que té boca s'equivoca, cal parlar (o escriure) per comunicar sensacions i vivències, i no molta gen és capaç de fer-ho com tu.

;-)

Per cert, la música bé. Em sonava (no estic segur d'on l'he escoltat ultimament)... i mira, també m'agrada.

Gràcies! Segueix sent 'bocazas', plis!

Jordi Gil dijo...

Quizá es que solo es un problema de espacio - tiempo, en lugar de incontinencia.

bellosoli dijo...

vols una solució efectiva? et regalo la llaga que tinc a la boca (zona llavi inferior) des de fa 11 dies i que ara comença a no fer-me un mal horrible!! (fart n'estic d'utilitzar l'inútil oraldine i de pintar-me-la amb un producte que em van donar a la farmàcia en plena desesperació aquest dissabte). Ja veuràs, ja, com se't passen les ganes d'obrir la boca! a mi, almenys, se m'han passat. I ja sóc poc xerraire per naturalesa, o sigui que imagina't...

Tots fotem la pota... però vigila amb el tema dels reis davant dels nens!

Albert dijo...

Aquest matí t'he llegit bastant aviat i he pensat: "Vaja, una com tu, però avui no em passarà!" A quarts de tres, a la reunió més important del dia, he ficat la pota com a mínim tres cops, només perquè se m'obre la boca per dir tonteries! jo quedo fatal i alguna que no sap ni de què va la cosa, com que calla, queda la mar de bé. Ja se sap: mal de muchos, consuelo de tontos. Ei, parlo per mi. Em costa creure't avui.

el paseante dijo...

Miro poco la tele, pero después de comer la pongo un rato. En Cuatro he descubierto hace poco Friends. Eres Fibi? Eres tú?

Grigri dijo...

Ostres, llegir el teu post i els comentaris m'ha servit com per fer teràpia de grup. "Hola, sóc la Grigri i jo també tinc problemes d'incontinència verbal..."

Miro sempre de recordar allò de que "només ets amo de les paraules que no dius". Però de tant en tant re-incideixo. El pitjor de tot és que quan estàs dient segons què s'activa dins del teu caparró una mena de sistema d'alarma, com un llum vermell que et va dient "que no ho veus que l'estàs cagant? que això et pot complicar la vida?", talment com si sentís la meva mare.. però la meva boqueta va per lliure. Més xula que ningú. I després passa el què passa.

Lucía dijo...

A mi també em passa això ... i no millora amb l'edat ni res.

issis dijo...

la última gorda mía es llamar frustrado a un profesor que no ha hecho nada importante en ninguna peli... es el responsable de reservas de material... me espero salir un dia a rodar sin cámara, ya verás!

violette dijo...

La meva mare, una "bocazas" com n'hi ha poques, ens deia sempre "si por el mundo quieres andar, has de ver, oír y callar". No saps els tips de riure que ens arribàvem a fer quan ho deia!!

Arare dijo...

Intentaré fer-li cas a la mare de la Violeta...

però dubto que tingui èxit (si fos peix ja criaria malves, pobra de mi)

Xurri dijo...

Hola mar, t’ho agraeixo molt. Un petó.

I tant que s’equivoca, ains! Gracies, Txacoté, per llegir-me, i no pateixis, aixó de ser bocamolla ho duc ben codificat als gens, I’m afraid. La música, astupenda, jé.

Es aquello de no llegar nunca al lugar, ni en el momento preciso, Jordi.

Ostras bellosoli, crec que no t’ho accepto, no t’ho prenguis malament. Fa molta pupa aixó!!!!
Ai els reis, crec que no ha passat res, però sempre se m’escapa : (

Albert, però si tu sembles súper discret – sempre penso que qualsevol cosa que diguis la tens molt ben pensada. Ja veus…

Friends…. Qué es eso?? Quien es Fibi?

Som bocamolles anònimes, Grigri. M’acceptes al club?

Lucia, que, aquí treient esperances, eh!!

Issis, que quien siembra vientos cosecha tempestades, no muerdas la mano que te alimenta!!!!!

Ai, les mares… i quina raó que tenen tot sovint.

Arare, et donarem la benvinguda al club de la Grigri.