Es tradición nostrada hacer estas bombas calóricas a base de almendra en el día de todos los santos. Como cada vez me da más rabia eso del halloween (gwendolín, que dice mi nini, jé), las fiestas tétricas, las calabazas y las paridas esas del trick or treat, este año he querido contribuir a fer pàtria.
Si buscáis recetas de panellets en internet encontraréis como poco unas 8 o 10 versiones distintas de ingredientes, proporciones y procesos. Especialmente, de trucos para pegarles los piñones, que es - francamente- un rollo.
Pero bueno, después de leer unas cuantas, y aplicando el grado de improvisación imprescindible para que me sea cómodo - odio pesar y medir -, me ha salido aceptable. Bueno, bien, a decir de los devoradores domésticos de panellets.
Os dejo mi contribución al caos recetero.
Bona cuina!
Entradas
12 comentarios:
Quina pinta!! Nyam!
Fa anys que no en faig... anys!!!
No sé, no sé. Fent panellets, t'hi veig; fent pàtria, no tant. En fi, a taula!!!
eren bons, Violette, i molt fàcils (una mica pringosos).
home de poca fe, què vols dir ;o)
(hi ha tantes maneres de fer pàtria...!)
sí, sí,...
a mi tampoc no m'agrada Halloween. Sóc de castanyada i panellets (i vi dolç, que coi!)
Dono per descomptat, que en fer els panellets també duies posat el barret amb la càmera integrada.
El vídeo molt bo. Els panellets m'imagino que també (a veure quan milloren d'una vegada internet, i podem començar a gaudir dels plaers de forma més real)
Encara que no m'agraden (tot i que menjo de tot), la meva família està plena de cuineres de panellets. M'ha fet somriure el tema "gwendolin".
castanyada, panellets i vi dolç, es clar.
ja m'hi fa arrels al cap, la càmera. semblo la amy winehouse i el seu monyo-sorpresa.
a ningú li agraden massa els panellets - a casa meva tampoc, pe`ro aquests van volar, suposo que perque no eren ni durs ni massa dolços. per cert, i no ve a cuento, gwendolín la duc de to de trucada al mòbil, jé.
Que bons els pasnellets
Ya te vale coleguita, dur el Gwendolin al mòbil. Mare de Déu Senyor.
A mi els panellets me'ls fa ma mare. M'agraden però tampoc m'entusiasmen molt i si algun amic fa un sopar, aquests dies, els porto i s'acaben aviat. Si no, es passen unes semanetes a la panera i anem pican fins que s'acaben. Estic amb bellosoli millor si s'acompanyen amb un bon vi dolç.
zi, molt bons...
que pasa? suena bien...
el vi dolç els acompanya perfecte, el problema és parar...
Publicar un comentario en la entrada