domingo, febrero 01, 2009

Escena de cama















El roce de unos pies en el parquet del pasillo anuncian su llegada. Le precede el olor a tabaco y humo de fritanga, la onda de frío que trae de la calle. El resplandor de la luz, breve, y el ruido de la puerta del lavabo le dan 5 minutos de tregua.

Se acurruca agarrado al edredón en la amplia cama, tratando de acaparar el calor que huye por los pliegues en todas direcciones, y hunde un poco más su cara en la almohada, como intentando desaparecer. Se maldice un poco por no haber pillado el sueño a tiempo, y respira hondo y pausado, resuelto a aparentar estar dormido.

Al poco otra vez el ruido de los pasos descalzos, los zapatos cayendo sordamente en la alfombra a los pies de la cama y las ropas cayendo sobre la silla. El reflejo de las farolas en la ventana iluminando las sombras oscuras de la habitación.

Nota la corriente de aire a su paso, y el frío que se cuela cuando el embozo se abre y otro cuerpo se desliza con cuidado a su lado. Siente como se acelera su corazón, latidos ruidosos que bombean con fuerza bajo sus costillas, y las mariposas en su estómago volando frenéticas.

- Estás dormido?

Intenta ignorar el susurro en su oído y disimula, procurando mantener el ritmo de la respiración, inmóvil, intentando que el cuerpo tenso no le delate y rogando porque su taquicardia no sea audible. Nota como unos pies, ásperos y helados, se acercan a sus pantorrillas. Y otra vez su voz, el tenue olor a alcohol y tabaco precediendo al sonido:

- De verdad que duermes?

Gruñe hosco y se cierra más sobre si mismo, las piernas y los brazos doblados, agarrando el edredón bajo la barbilla, el corazón ya desbocado y la adrenalina fluyendo a chorro por sus venas.

- Venga tío, no seas así, que sé que estás despierto...

Furioso, alarga la mano hasta el interruptor de la luz, la enciende, y bruscamente se sienta en la cama. Encarado, crispado, le espeta:

- Vale, estoy arruinado. Vale, no tengo a donde ir. Vale, me has hecho un favor acogiéndome. Vale, te hacía falta porque estabas solo y triste y desamparado. Vale, los dos ganamos con esto, estamos encantados de contar el uno con el otro en la vida. Vale, la casa es pequeña y cama sólo hay una. Tenemos que compartir cama: vale. Pero ¿mariconadas? Mariconadas, las justas, so cabrón!! Y ahora, a dormir, pendejo, que mañana algunos trabajamos! y quita esos pies, que pareces el yeti!!

Y dicho esto se vuelve a tumbar, tira con fuerza del edredón hacia su lado y apaga la luz.

- Desde luego, tienes un carácter, tío, que es que no hay quien te aguante.

Y también se da la vuelta y tira del edredón con saña. Nota un nuevo tirón. Tira a su vez y estira bruscamente una pierna, dándole una patada.

- Ay, perdona, no quería darte. La cama es tan estrecha...
- Joputa, vengativo.
- Neurótico, cabrón.
- Que te calles de una vez.
- Me callo cuando me pete, que para algo es mi casa.
- No te preocupes, que de mañana no pasa que me vaya de aquí
- Pues a ver si es verdad!
- Que te calles de una vez, OSTIA! que son las tres y media. Y aparta los putos pies de una vez.
- Bah, qué te cuesta, hombre, que tengo frío...

PD: Obviamente, son el veí de dalt y el paseante, pero... quien es quien? qué os parece? por favor, cualquier opinión, razonada...

14 comentarios:

El veí de dalt dijo...

Colló! El carallot del Paseante aquest ja l'ha liada! Xurri, ets la repera. M'ha encantat el post. Ell, que és timidot del cagar no t'ho dirà; però jo sé "who is who". Vaig a donar notícia al blog perquè la penya opini. I ens posi de volta i mitja, si cal... Juàs!

Emily dijo...

A veure, el Paseante ja està al llit. Però m'extranya perquè és massa d'hora per ell. Si ens dius que el que està al llit dorm nuet, és el Paseante.
El veí es volia calentar els peus? jajaja.
Jo crec que al final, desprès d'aquesta mala llet es fan un beset de bona nit.
En realitat totes les dones de equips de futbol respectius erem una tapadora. Al fin estan sols.

Xurri dijo...

ssssacto, Emily, al fin solos y libres de tanta dona... Los argumentos son convincentes, pero no definitivos, así que sobre quien es quien... no digo nada, que yo tengo mi propia teoría.

Veí, no se vale, mójate!!! pero razonado, como Emily :o)

zel dijo...

Jo, penso, crec, que el veí es l'acollidor, el paseante és l'acollit i avui està de mala llet, pobrissó, ja se sap, un favor no necessàriament en porta un altre....

el paseante dijo...

Donaré unes pistes: mai tinc els peus freds, i mai torno fent olor d'alcohol i tabac a una casa que no sigui la meva. M'has fet riure amb el post Xurri. I perdona per no fer el teu. Sé que era un flotador. Moltes gràcies.

Montse dijo...

jajajaja! deumeu!!!

Ara no estic massa d'humor, però un dia d'aquests m'hi posaré jo, a fer aquest meme, a veure què en surt!

Violette dijo...

Jo també pensava que era massa d'hora perquè el que està al llit fos el Paseante... Però així, tal com els hem conegut i obviant la ficció literària, jo diria que le blau és el Veí i el vermell el P.
;)

Rita dijo...

Hahahahaha boníssim! Em costa saber quin és l'un i quin és l'altre. Tinc clar que el que diu mariconades no, és el veí. I el de l'olor a tabac i alcohol, el paseante (per més que ell ho negui), no oblidem que ara és com si fos a casa seva...

De totes maneres, coincideixo amb l'Emily... totes les jugadores érem unes tapadores i finalment ara viuen la seva història d'amor en llibertat i sense haver-se de fer els 1.000 homes...

Felicitats, xurri, magnífic post!

Xurri dijo...

Si, Zel, que els favors amb contrapartida no són favors, són extorsions, tens tota la raó. Ja es pot indignar el pobre vermell, no hi ha dret! Quina amistat és aquesta!!

Paseante, per contrast qualsevol te els peus freds quan ve del carrer a l’hivern – ara, com de freds ja és una qüestió de grau. I si vens d’un bar, encara que no fumis i només hagis pres una canya fas olor de tabac i d’alcohol – novament per contrast – en el fons el personatge vermell està fet una boleta al llitet, tan feliç (gairebé – una mica de fred humà si que té, que busca la calor a sota l’edredó).
Els memes estàn per no fer-los, no passa res. Gràcies de nou pel que ens has escrit aquests anys.


Reinamora, ja trigues :)

Violette, realment dius que a les 3:30 al llit no el trobariem, al paseante? .. vols dir que no exageres? (jo també veig més blau al veí, que és més pocasolta en general).

És que aquests nois són boníssims, Rita, donen molt de joc com a personatges. Si, estic amb tu, el paseante em sembla més endreçat, i conservador que el veí, més d'hàbits rutinaris, per tant l’arrebat de "mariconades no!!" em quadra més per ell que pel veí (eh, paseante, de bon rollo, fiable i constant i tal ... ). El veí segur que li sap trobar el gust a la variació, i arriba fent el "fresco" a deshores i emprenyant, com a bon provocador que és. Ei, Veí, de bon rollo, granujilla y tal...

Però crec que han quedat una mica barrejats - serà alló de que "quien comparte colchón, comparte opinión", i ja tenen coses l'un de l'altre.

El que ratifico és que nosaltres, Rita, Emily, Violette, Zel, reinamora... estem de claca, i ells “al fin solos!!!” je.

khalina dijo...

Ja ja ja. Quin riure Xurri! O sigui que el Paseante fa olor de fritanga i tabac, i el Veí d'alcohol i tabac?
Estan ben graciosos al llit. Falta que algú els hi faci un dibuixet i el pengi jeje

manuel_h dijo...

qué tierna historia de amor!!!

fra miquel dijo...

Molt bona Xurri!
No sabria dir-te qui és qui, però l'escena la trobo fantàstica.

zel dijo...

Ni pajolera idea!!!!! He anat al blog dels canvis, jejeje

MK dijo...

Simplement genial Xurri. Genial i divertit. Genial , divertit i carinyós.
Aquest carallots...i tant de temps fent-me correr per la banda...