jueves, octubre 15, 2009

M'exalta el nou i m'enamora el vell



*Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles del temps antic, i a l'acost de la fosca, sota un llorer i al peu de la font tosca, de remembrar, cellut, setge i batalles. De matí em plau, amb fèrries tenalles i claus de tub, cercar la peça llosca a l'embragat, o al coixinet que embosca l'eix, i engegar per l'asfalt sense falles. I enfilar colls, seguir per valls ombroses, vèncer, rabent, els guals...oh mon novell! em plau, també, l'ombra suau d'un tell, l'antic museu, les madones borroses, i el pintar extrem d'avui! Càndid rampell: M'exalta el nou i m'enamora el vell. JV Foix.

6 comentarios:

pere dijo...

No és cap bogeria que t'exalti el nou i t'enamori el vell (o viceversa), no? És pràcticament imprescindible si no vols parar boig.

La RaTeta Miquey dijo...

Mentre et llegeixo de nou i els escolto, intento decidir que escollir. Difícil elecció.

el paseante dijo...

Mai he entès aquestes ganes d'escriure amb un llenguatge complicat, com volent fer veure que ets culte. Escriure és fer-se entendre. Això sí, la darrera frase val la pena.

xurri dijo...

Boja del tot, només em faltava dubtar per acabar-la d'adobar. I és que m'enamora el vell. Crec que bàsicament m'enamora el vell. Si. Però... i el nou?? aiiiiiiiii!!!!! Al teu post sobre llibres ho brodaves.

Tu también eres de mal decidir, rateta? es un rollo, a que sí? A ver si no llegas a mis límites de irritante indecisión. Besos.

Dice la Bebe(bellota) "Tengo yo en mi soledad cientos de canciones tarareás, empezás, inacabás, a punto de estallar. Algunas que nadie jamás quiero que comprendan, porque son pa mí na más: pa mi corazón, pa mi pensamiento, pa mi reflexión, pa mí..."

[Qué parte es la que no entiendes, míster? te lo cuento frente a un cafelito. Pago yo. ;o) ]

fra miquel dijo...

Prova la "fusió" com fan els músics.

(Que grans! El Bebo i el Cigala! El vell i el nou? També?)

Una abraçada Xurri

Xurri dijo...

Si, fra miquel, el vell i el nou - una fusió exquisida.
Abraçada per a tu també