Estimat Joan Monleon
Hace 1 hora.
jueves, octubre 15, 2009
M'exalta el nou i m'enamora el vell
*Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles del temps antic, i a l'acost de la fosca, sota un llorer i al peu de la font tosca, de remembrar, cellut, setge i batalles. De matí em plau, amb fèrries tenalles i claus de tub, cercar la peça llosca a l'embragat, o al coixinet que embosca l'eix, i engegar per l'asfalt sense falles. I enfilar colls, seguir per valls ombroses, vèncer, rabent, els guals...oh mon novell! em plau, també, l'ombra suau d'un tell, l'antic museu, les madones borroses, i el pintar extrem d'avui! Càndid rampell: M'exalta el nou i m'enamora el vell. JV Foix.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Entradas
6 comentarios:
No és cap bogeria que t'exalti el nou i t'enamori el vell (o viceversa), no? És pràcticament imprescindible si no vols parar boig.
Mentre et llegeixo de nou i els escolto, intento decidir que escollir. Difícil elecció.
Mai he entès aquestes ganes d'escriure amb un llenguatge complicat, com volent fer veure que ets culte. Escriure és fer-se entendre. Això sí, la darrera frase val la pena.
Boja del tot, només em faltava dubtar per acabar-la d'adobar. I és que m'enamora el vell. Crec que bàsicament m'enamora el vell. Si. Però... i el nou?? aiiiiiiiii!!!!! Al teu post sobre llibres ho brodaves.
Tu también eres de mal decidir, rateta? es un rollo, a que sí? A ver si no llegas a mis límites de irritante indecisión. Besos.
Dice la Bebe(bellota) "Tengo yo en mi soledad cientos de canciones tarareás, empezás, inacabás, a punto de estallar. Algunas que nadie jamás quiero que comprendan, porque son pa mí na más: pa mi corazón, pa mi pensamiento, pa mi reflexión, pa mí..."
[Qué parte es la que no entiendes, míster? te lo cuento frente a un cafelito. Pago yo. ;o) ]
Prova la "fusió" com fan els músics.
(Que grans! El Bebo i el Cigala! El vell i el nou? També?)
Una abraçada Xurri
Si, fra miquel, el vell i el nou - una fusió exquisida.
Abraçada per a tu també
Publicar un comentario en la entrada