miércoles, enero 06, 2010

It's me - I'm sorry

Bé, benvolguts Laie i Martouf, tots dos de la Penedesfera (això sona raru), els dos amb la lluna a l'esquena, em sap greu i ho sento, però: si, jo sóc la vostra amiga invisible. Les meves disculpes, però sóc el que us ha tocat...

Abans de començar, Martouf, deixa'm que et feliciti pel teu bon gust triant la plantilla de blogger. T'ho havia de dir, ets un tio elegant. Que això no vol dir que no m'agradi la vostra plantilla nocturna de la lluna a l'esquena, eh! però la del Martouf em sembla millor - és molt maca. Apa, ja ho he dit. Ah, Laie, i a tu també t'haig de dir que m'has impressionat amb el Grupo Oriol - quina organització!!! m'has deixat patidifusa. Molt bé, noia, com es nota que teniu enginyers organitzant!

Bé, al grà, que com que se que heu estat bons minyons, que heu fet cas dels profes i de les excel.lentíssimes i magnífiques i respectables autoritats, que heu fet els deures a temps, heu tornat a casa sobris i a hores raonables, heu mantingut l'habitació endreçada, heu parat i desparat taula, no us heu barallat, heu netejat be les sabates i les heu desades al balcó, ens heu deixat moscatell i aigua i menjar per als camells, i en general us heu portat la mar de bé, doncs he demanat per a vosaltres als Reis de l'Orient un parell de joguines esperant que no sigueu republicans radicals i les pogueu acceptar, per una banda, i que us agradaran a tots dos al menys una mica, o com a mínim espero que us facin riure.

I és que l'any passat el regal (genial) que us va fer la Lucrècia em va impactar. Encara ho recordo... era molt bó, però que molt bó!, però aquest any sóu dos, i una ets noia, però l'altre noi... corro el risc que no sigui del gust de tots dos i per tant no goso continuar la molt interessant veta de patinadors mazizorros oberta per la Lucrècia.

I com sembla evident i dieu que us agraden el patinatge i les festes populars, sense més demora, les joguines:

1. Una colla disposada a carregar una apasionant agulla de 30 sense folre ni manilles entre les torres Mafre per tal d'arribar a l'helicòpter, que ara no se si és el del trànsit, el del RACC o el que filma Catalunya des de l'aire.

Això sí que és carregar ràpid un castell; l'únic problema és que un cop arribes a l'helicòpter l'anxaneta es dona a la fuga. I si no arribes, fas una llenya que pá qué... però jo m'he divertit.

2. L'apassionant eina dissenyadora de coreografies de patinatge sobre gel de la Bratz - i quin estilasso! I fins i tot un pato mareao com jo he aconseguit puntuacions de més de 9.5!!! Cursi, però resultón. Si ho fas molt bé i penses que t'ho mereixes, pots passar a aquí a buscar uns rams de flors, cartes d'admiradores i ossets caiguts del cel. I si l'anterior joc us ha semblat cursilón però suportable, aquest segon igual us torna diabètics. Ho prometo. Però també hi he rigut :o)

Quan us atipeu de jugar (ja se sap, cóm sou la canalla), podeu venir a mirar una mica la tele; us deixo un parell de programes que espero que us agradin, tot i que segur que ja els haureu vist abans.

Primer, podeu reviure un moment de glòria històric, (histèric i afònic) Vilafranquí, d'agost de l'any passat, que - conyes apart - la veritat, emociona!




i... ja, ja se que no s'hi val repetir, però... no m'en se estar..perdoneu-me - jo ja tinc una edat i amb el temps les dones ens anem alterant cada cop més amb aquest tipus de benediccions del cel... ejem... a que mola???


Bon dia de reis a tots dos!!!!!!

7 comentarios:

Laie dijo...

Ostreeeeees! Quina curradaaa!!

Jajajaja!! M'agrada (ens agrada) moltíssim el regal!! Moltíssimes gràcies :)

khalina dijo...

ostres quins patinadors!
Un multiregal variat, molt bé!

Laie dijo...

Dona, el que no entenc, és per què et sap greu ser tu?!

El veí de dalt dijo...

Aquest noiets que ens ensenyes al final...vols dir que no són inflables? Bon regal!

Alepsi dijo...

Sí, jo tampoc entenc la disculpa inicial... coi... si t'ha quedat as-tu-pen-du!!!

el paseante dijo...

Un regal molt treballat. Això sí, sembles la mare de tots dos. No te'n posava més de seixanta i pico (màxim, màxim setanta), la veritat.

Xurri dijo...

Laie, i Martuf.. m’encanta que us encanti :O)))) Ho he fet amb carinyu i m’ho he passat pipa jugant, je.

A que sí, khalina, hi ha cada be de deu deslliçant-se sobre el gel, que... ejem!!!!

Ai Laie, que em temo que la broma m’ha sortit tonta - volia dir que us podia haver tocat algun BI més xaxi, més imaginatiu o més popular, però només era conya. Podia haver fet uan més inteligent, com ara que els reis som els pares, però no se m’ha acudit... avui algú em deia que semblaba que ho deia en plan burleta, RES MÉS LLUNY!!! paraula que ho he fet amb tot el carinyu!

Veí, vull creure que no tot és atrezzo - només que una petita part sigui xixa, jo ja dormo més feliç :o)

Alepsi, ja veus a dalt, que la disculpa és per no ser sa Majestat blanca, o bruna, o negra, o alienígena, no se...

Apa, paseante, m’afalagues, zalamero, seixanta i pico, si tinc 89 cap als 90!!! jejeje